En Strips after Richter desenvolupo una sèrie d'obres -en part pintures, en part gravats i en part una suma de tots dos en la qual el pretext inicial, imitar una sèrie de quadres de Gehard Richter preguntant-me per la noció d'estil, es converteix en un text on aquesta cita es barreja amb la idea de repetició, sèrie, diferència i obra única. La deliberada imitació parteix també d'unes diferències de partida: el procediment, la factura i la generació de cada peça són diferents a les que es planteja Richter.

En la sèrie de paisatges em centro en el raval com a tema, els terrats, el polígon en decadència que dona pas al camp agrícola o al descampat. Tècnicament esbarjo, de manera bastant lliure, la construcció de paisatges que es donava en els tallers de Litografia en el segle XIX, on s'animava als artistes a dividir els seus dibuixos en 2 o tres planxes diferents de grises, que se sumaven en l'estampació. Partint d'aquesta idea construeixo la imatge dibuixant en planxes d'alumini (algrafías). A vegades uso una planxa de fusta, perquè, com dic, la meva intenció no és reproduir una tècnica, sinó inspirar-me en ella com a punt de partida. El resultat no sempre és una edició, doncs, igual que en Strips after Richter, una part de les estampes són sèries de dibuixos entintats i variats en un resultat intermedi entre l'obra única i l'edició.