Susanne Wehmer utilitza un llenguatge que podem anomenar hiperrealista pel seu grau de detallisme, però no és la realitat objectiva de què tracta de parlar sinó de com aquesta apareix sublimada, transfigurada, pel desig. Un desig que és fabricat pels mitjans de comunicació, la publicitat i altres productors de paradisos artificials, d'universos de seducció. Les seves pintures, realitzades a l'oli sobre metacrilat, contraposen la tècnica tradicional amb el suport industrial i aconsegueixen uns acabats setinats propis de les revistes i, en general, de les imatges nascudes per al delit sensorial. No obstant això, a les seves obres preval cert silenci que és just el revers de les estridències mediàtiques.