Obres de Ramon Vila

Un paisatge anònim, familiar i desconegut alhora, sense presència humana, atemporal. Generosament s'ofereix com una pàgina a mig escriure.

No trigo molt a fer-ho meu, diposito en ell els meus records, els meus somnis, els meus desitjos.

Horitzons ambigus, atmosferes líriques que em conviden a la nostàlgia, a imaginar i a imaginar-me. El temps no existeix, solament el silenci, la quietud va avançant i s'instal·la en mi la sensació de contemplar un món impossible, o potser, ja perdut.

Blanca M. de Rozas