• M. A. Hernández i Subirachs

  • La lluna, que no està sola, passeja en un dia assolellat, mentre jo sóc al sofà
  • T. mixta, acrílic i oli sobre tela.
    130 x 195 cm

Pintar i dibuixar és per a mi una necessitat i un plaer, un turment i una satisfacció quan arribo allà on vull. Moments de veritable èxtasi que justifiquen tota la resta.

Intento fer d’un món petit, localista i quotidià quelcom d’universal.

La bellesa l’he cercat sempre, fins i tot en l’època d’estudiant, als 80, amb la ‘transvanguardia’, quan era un terme anacrònic i devaluat, que ni tan sols jo sabia que  buscava.

La bellesa per a mi, compta amb la complexitat, el color, l’aire, l'espai  i molt recurrentment amb formes circulars i ovoides, de vegades perifèriques, sovint planes, que donen respir a l’ull i treva a l’esperit.

info artista

+ obra original de M. A. Hernández i Subirachs
images images images images images